Un simple gest.
La suau pressió dels dits sobre la pell.
Un pas més. Segur i ferm.
Sentir com m’abraça la teva mirada.
Ja no necessito la carícia de les paraules.
Per fi he après a entendre’t quan calles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
de vegades només amb la pressió dels ulls ja n'hi ha prou...
ResponElimina