dissabte

SILENCIS QUE PARLEN

Un simple gest.
La suau pressió dels dits sobre la pell.
Un pas més. Segur i ferm.
Sentir com m’abraça la teva mirada.

Ja no necessito la carícia de les paraules.
Per fi he après a entendre’t quan calles.

1 missatges al contestador:

pentesilea ha dit...

de vegades només amb la pressió dels ulls ja n'hi ha prou...

Publica un comentari a l'entrada