Regires, furtiu, unes butxaques que no són teves i et taques els dits de pensaments que no et pertanyen. Les mans, plenes de paraules alienes, formen un text perfecte quan s’uneixen però tu no te n’adones: únicament t’enlluernen aquells mots brillants encastats entre espais en blanc. I els vas desgranant per malvendre’ls al mercat negre editorial. Pobre diable, ningú no te’ls comprarà. Hauries de saber que les paraules es poden adquirir a pes en qualsevol racó fosc i amagat d’un diccionari. Que el que cotitza a un preu ben alt és allò que en diuen literatura. De la bona, és clar. Si us plau, posi-me’n cent grams.
De vegades m'agrada trobar aquella literatura que no es compra ni es ven, que es regala, com la d'aquí, per exemple.
ResponEliminaParlant de regals... encara et dec un dibuix, pere :)
ResponEliminaHo sé, ho sé. Però no desespero...i estic disposat a cobrar-lo amb interessos. I no confiïs que el meu alzheimer em faci una mala passada en aquest assumpte.
ResponEliminaAmb permís, jo afegiria al comentari d'en pere: i de tanta bellesa...
ResponElimina;¬)*