ESTRIPS I DESCOSITS


Aspiro hacs quan ric. Xarrupo ics que em xiuxiuegen pessigolles a cau d’orella. Com l’essa sonora i la zeta, que juguen a acaronar amb l’aire la humitat de la meva llengua. M’envolten petons innocents fets al vent per culpables bes. Tatuo tes a l’esmalt de les meves dents. I torno a canviar es i os occidentals dels Pirineus per vocals neutres conreades al Vallès. No ho puc evitar: parlo pels descosits. Se m’escapen els sons de les paraules pels estrips del pensament.

4 comentaris

  1. preciós..
    és que no se que més et podria dir, nina...

    Ah, si! De gran vull saber escriure com tu...!

    Un petonet dolç ;¬)*

    ResponElimina
  2. i encomanes pessigolles m'agrada

    ResponElimina
  3. M'agrada molt aquest autoretrat.
    Em permets que et regali una nasal, una vocal tancada posterior, i la més oberta de les vocals?(de vocals neutre mai no n'he sabut fer)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall