Dissabte trepant. Soroll de forats tres pisos avall. S'intueix la certesa del guix ferit, del blanc tacat de buits petits que immediatament s'ompliran amb el pes de la quotidianitat. Algú ha començat la invasió de panys de paret amb l'ajuda del capità Black&Decker: el primer forat, la primera fita per a la conquesta de l'espai on viurem qui sap quants anys. Perquè a mi -que estic carregada de punyetes, d'idees romàntiques i de traces de solemnitat- em fa l'efecte que profanar un mur d'un habitatge suposa acceptar un compromís a llarg termini, res de relacions esporàdiques amb regust d'Aguaplast. És potser per aquest motiu que, en aquesta casa que fa olor d'acabada de desembolicar, les tovalloles encara no pengen d'enlloc i els quadres ja han intimat amb el parquet del terra. Necessito uns dies més per deixar de dubtar, i saber quina broca és la més adequada -la del tres, la del quatre?- per entonar un "sí, vull" a aquest àtic de setanta metres quadrats.
Jo fa dies que faig tria de fotografies... Potser m'hauràs de deixar la Black&Decker aviat ;)
ResponEliminaQuè bé que vius, àtic de 70 metres quadrats! Esperem que tingui ascensor. I esperem que el converteixis en un compromís aviat. Per mi el compromís, mira quina ximpleria també, són les cortines. Mentre no hi hagi seguretat, res de cortines tu!
ResponEliminaEls llibres imprescindibles trets de la caixa i a un lloc privilegiat...o no? (de Mca)
ResponEliminaJoanaina, encara no tinc màquina de foradar... :(
ResponEliminaXeXu, sí que hi ha ascensor però per fer bonic perquè encara no té els permisos de l'administració per posar-lo en marxa. Imagina quina mudança. I estic d'acord amb tu amb això de les cortines: tampoc n'hi he posat :)
anònima, els llibres els vaig col·locar el primer dia, i a un lloc d'honor! :)