*

*

dilluns

quisiera ser un pez

Em plous lentament, amb paciència. Com l'onada que llepa la pedra un i altre cop, fins a amarar-me sencera. Ni doll ni riu, ni fugides que desemboquin a cap mar. Sols ser gots i gots d'aigua, i beure't, i ser peix per respirar-te entre brànquia i escata.

2 missatges al contestador:

viatger immòbil ha dit...

Gota a gota vas prenent el desig, i a un punt, ja no pots absorbir més pluja, agafes la seua aparença, ets eixa pluja. Els plaers petits, lleugers, sempre volen més. Nedaràs, doncs.

anna g. ha dit...

I respiraré la pluja.

Publica un comentari a l'entrada