Ves al contingut principal

si o sí

Prenc un 'si' sense accent, condicional, i el nodreixo amb aquestes ganes de tu que se'm desborden per dins i que només atura el nus a la gola que lliga el teu nom a la meva veu. Li creix un accent ben bonic, i esdevé un 'sí', una afirmació rotunda que espurneja els ulls en esclatar, positiva, al pit. Voler-te així, adverbi, nota musical o pronom, a dins, sense condicions.

Comentaris

  1. Pot ser que "sí" sigui una de les paraules més boniques?

    ResponElimina
  2. Manel, sí :)

    Gràcies, viatger. Com meravellós és el teu darrer post: el conjunt del text i la fotografia és bellíssim :)

    ResponElimina
  3. És bonic (que et passi i que t'ho diguin). Petó. Albert.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada