Que tot és una espiral que ens duu cap amunt. Aquesta felicitat vinil, tristesa cara b, eufòria analògica. I l'agulla que llisca, que cavalca una vida a trenta-tres revolucions per minut. Estimar long play, sí, i escriure en estèreo totes aquestes petites històries.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada