Què lluny encara, la calma dels llibres. I aquesta son que et pren però que no domines. Cada nit és habitació d'hotel, un llit per ensinistrar, amb els límits ben marcats. Com costa abraçar l'espai on l'aire encara fa olor de nou i el futur incert es passeja a lloms d'una formiga. Hi ha massa blanc per tacar.
A veure si l'encerto, els libres encara estan en caixes de cartró tancades? Mal fet, mal fet, cal que obris aquestes caixes, que a més els llibres decoren molt!
ResponEliminaNo, són les primeres que vaig obrir i els llibres van inaugurar el blanc, però suposo que encara manca certa calidesa que convidi a seure i llegir textos que en certa manera formen part d'un passat que ha d'encaixar en aquest present. Digues-me rara :)
ResponEliminaJo abans de res, hagués donat una ma amb un color per fer caliu. Però el primer es el primer.
ResponEliminaEl color per fer caliu el donaré amb els quadres i les fotografies que encara esperen el dia que em decideixi a penjar-los :)
ResponElimina