El cos, cansat, té ganes de desbocar-se sota aquesta roba ampla que esdevé sovint el vespre, sense preàmbuls ni cerimònies. Som diàlegs íntims amb la solitud mentre sopem les pròpies paraules. De postres, silenci banyat amb llum càlida. La mirada atenta de tots els llibres, verd planta. Davallar fins a la son, fins que la nit ens sedueixi amb la promesa d'un somni de límits amables. Respirar profundament un record i capbussar-se en aquesta foscor tova de llana i cotó. En tancar els ulls, som tot naufragis.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada