Grues immòbils, a contrallum. Un sol de matí, suau i tou, ocupa els sis carrils de l'autopista. Retenció de trànsit, l'erosió lenta d'aquesta paciència que sembla infinita i que s'alimenta de benzina. Soroll blanc de pneumàtics, el plany de l'asfalt. El progrés desperta. I jo, desgranant aquest desert particular, intentant mantenir la distància de seguretat.
Tu pensa que ses coses no són fàcils per ningú, dins d'aquest iglú.
ResponEliminaSort que ses flors són margalides. Les meves flors preferides :)
ResponEliminaSí, però ses algues són marines, i això no sé jo...
ResponEliminaFan olor de mar. "tan ple de finals, tan privat de tu..." Com m'agrada aquesta cançó :)
ResponEliminatrobo que fas bonic i idílic un moment de desesperació desesperant! ;)
ResponEliminaoh, moltes gràcies, color camaleó! :)
ResponEliminaUs trob un poc Antoniafonteros...;))
ResponEliminaJa m'agrada ja. (de Mca)
Antoniafonteros forever! :)
ResponEliminaDoncs justament a mi és de les que no em diu massa, i de les que al concert substituiria per una altra... però contra gustos... ja saps que amb tanta llibertat, i tanta magnitud...
ResponEliminaXexu... però què dius! Per favooOOOOoor....oh, no! (Irlas Baleares)
ResponEliminaGolondrino
viatger, ben triat per dir bona nit. i jo ara et dic bon dia! :)
ResponEliminaXeXu, sí, ja se sap que para gustos, los colores :)
Golondrino, va, que ara toca cantar del revés! Qui s'atreveix? :)
Aquest post ben bé ha esdevingut un homenatge als Antònia Font! :)
Seraelab salri...
ResponEliminacadascú les seves. Si hem de fer un homenatge, jo dic, per exemple, Final, Viure sense tu, Tots els motors, Astronauta Rimador, Camps de maduixes... i no necessàriament per aquest ordre. Per mi en podem continuar parlant. En tinc per estona...