dijous

són cactus, són espines

Grues immòbils, a contrallum. Un sol de matí, suau i tou, ocupa els sis carrils de l'autopista. Retenció de trànsit, l'erosió lenta d'aquesta paciència que sembla infinita i que s'alimenta de benzina. Soroll blanc de pneumàtics, el plany de l'asfalt. El progrés desperta. I jo, desgranant aquest desert particular, intentant mantenir la distància de seguretat.
Share:

13 comentaris:

  1. Tu pensa que ses coses no són fàcils per ningú, dins d'aquest iglú.

    ResponElimina
  2. Sort que ses flors són margalides. Les meves flors preferides :)

    ResponElimina
  3. Sí, però ses algues són marines, i això no sé jo...

    ResponElimina
  4. Fan olor de mar. "tan ple de finals, tan privat de tu..." Com m'agrada aquesta cançó :)

    ResponElimina
  5. trobo que fas bonic i idílic un moment de desesperació desesperant! ;)

    ResponElimina
  6. oh, moltes gràcies, color camaleó! :)

    ResponElimina
  7. Us trob un poc Antoniafonteros...;))
    Ja m'agrada ja. (de Mca)

    ResponElimina
  8. Tancam es ulls, imaginam
    fosca i silenci totals..

    bona nit!

    ResponElimina
  9. Doncs justament a mi és de les que no em diu massa, i de les que al concert substituiria per una altra... però contra gustos... ja saps que amb tanta llibertat, i tanta magnitud...

    ResponElimina
  10. Xexu... però què dius! Per favooOOOOoor....oh, no! (Irlas Baleares)

    Golondrino

    ResponElimina
  11. viatger, ben triat per dir bona nit. i jo ara et dic bon dia! :)

    XeXu, sí, ja se sap que para gustos, los colores :)

    Golondrino, va, que ara toca cantar del revés! Qui s'atreveix? :)

    Aquest post ben bé ha esdevingut un homenatge als Antònia Font! :)

    ResponElimina
  12. Seraelab salri...

    cadascú les seves. Si hem de fer un homenatge, jo dic, per exemple, Final, Viure sense tu, Tots els motors, Astronauta Rimador, Camps de maduixes... i no necessàriament per aquest ordre. Per mi en podem continuar parlant. En tinc per estona...

    ResponElimina