*

*

dijous

embastar el cel

Cues de núvol, camins de sucre i nata. Cintes blanques que envolten el cel com un paquet de regal. Mirar amunt i intentar comptar quants cordills lliguen els avions com globus que s'escapen blau enllà. Agulla i fil per cosir aquest instant ploma d'ocell al pensament ingràvid que s'enlaira amb aquestes ganes antigues de volar. Batec, desig. Al cap i a la fi, ales. 

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada