dimarts

descalça

Passejar pel caire esmolat de la mitjanit és talls als peus i parir un altre dia. Ferides i més ferides, aquest estimar de forma indecent, descalça. Oblidar-te és un parell de sabates.

5 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Tant amor acaba fent mal, es clava, com anar sense sabates. Però vigila, que ja saps com són les ferides que ens fem en aquests casos.

Anònim ha dit...

Maldament sembli mentida...això que dius és molt saludable. De veres!!! (de Mca)

color camaleó ha dit...

canvia de paissatge. potser és l'única manera que compensi l'anar descalça.

viatger immòbil ha dit...

En eixe posar-nos les sabates, volem encabir les ferides i caminem, cap avant tot i que tornen a eixir-nos butllofes. L'amor sol ser salvatge i també deforma la sola de les sabates.

Bonic...

anna g. ha dit...

Nois, aquest post ha valgut la pena escriure'l només per llegir els vostres comentaris. Gràcies :)

Publica un comentari a l'entrada