dimarts

CAMINS













Em vessa el teu record
pels descosits
de la pell.
I regalims de tu
creuen aquest cos erm
teixint una fina
teranyina
de camins.
Tots,
sense excepció,
et duen al final de mi.
Share:

2 comentaris:

  1. El final de tu?
    L'inici del univers?
    Allà on el temps s'atura
    i tot recomença?

    Petó.
    :)

    ResponElimina
  2. (s'ha penjat la pàgina, si el comentari surt repetit ja l'esborraràs)

    Preciós, bitxo... i la imatge que l'acompanya també.

    Gràcies per venir, després de tot plegat...

    ResponElimina