*

*

dijous

FEBRE

Amagar-me sota la flassada i que el somni s’estengui per la meva pell com un bàlsam reparador, atenuant aquest mal que mortifica el meu cos. Clavar un senyal d’stop a l’inici de la carretera que va de la meva ment al cor i aturar els pensaments –i el seu soroll- durant uns instants. Perquè avui em fa mal pensar. Em fa mal sentir. Em fa mal tot.

2 missatges al contestador:

barbollaire ha dit...

Treure el nas, de tant en tant, per damunt els llençols i sentir la calma d’una habitació a les fosques.
La pell, tersa i sensible al més mínim contacte...
Sensacions contraposades de dolor i benestar.

Algú que ens apropi un suc de taronges dolces...
Un brou miraculós, fet de carícies i petonets.

Cuida’t... :)
Petons.

bitxo ha dit...

Malauradament, en el meu cas, el brou i el suc seran producte de les al·lucinacions de la febre. Gràcies pels bons desitjos :)

Publica un comentari a l'entrada