CARAMELS

Presumia de ser una font inesgotable d’optimisme. El seu secret: una quantitat ingent, un nombre indefinit d’incomptables píndoles de colors amb aquest estat d’ànim com a principi actiu, fruit d’una herència provinent d’un oncle seu, de nom Franz, inventor resident a Copenhague.

La tarda ha esdevingut grisa i pensa en prendre una pastilla, per notar aquell formigueig agradable que comença a les puntes dels dits i que s'instal·la a l'estómac, fent-li brillar els ulls. Però per més que regira calaixos i armaris, per més que busca a les butxaques, no n’apareix cap ni una, de pastilla miraculosa. Intenta fer memòria i, de sobte, recorda que aquest matí s’ha descuidat aquell enorme pot de vidre sobre la tauleta de nit: no l’ha tornat a desar al seu amagatall. Abans que el seu cap comenci a imaginar les possibles conseqüències d'aquella distracció, sent com la veu d'ell la crida des del saló.

Víctima d’una sobredosi de felicitat inconscient, el seu marit la mira amb delit, amb fervor d’adolescent, sense amagar una passió amorosa traduïda en una erecció imponent. “Ja em diràs a quina botiga compres aquests caramels”, li xiuxiueja mentre li mossega l’orella suaument...

4 comentaris

  1. I tu no coneixes la recepta?
    Potser som una colla que ens faria falta una cosa així (i no la tonteria de Supradines, etc...).

    Ei! És una tonteria, però el teu post m'ha tornat a alegrar el dia!!!

    Moltíssimes, moltissimes gràcies bitxo per compartir amb nosaltres tanta dolçor.

    Un petó. :)

    ResponElimina
  2. Hola,
    Aquesta visita és resultat del que diu de tu, més ben dit, del teu bloc la mútua amiga, arare.
    Només he llegit aquesta entrada, la d'avui; segurament faria bé de llegir unes poques anteriors, però com el tema són les pastilles, crec que convindràs amb mi que aleshores potser t'avorriria per sobredosi i que molt millor vagi assaborint el que tu escrius de mica en mica.
    Et felicito i si saps on venen aquests caramels m'ho xerres.

    ResponElimina
  3. jajajaja molt bó el post. M'agradat molt!!

    ResponElimina
  4. És de lo millor que he llegit teu. Em recorda a Sergi Pàmies. Molt bon post

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall