Vés al contingut principal

COMPTE ENRERE

Sent com avui mor una mica més. Enverina l’aire que respira amb la desídia que desprèn el cos. Deixa que les mans de la soledat estrenyin un xic més el seu coll. La veu s’adorm i les paraules broten per les puntes dels dits, per l’esguard líquid dels seus ulls, contaminant el seny amb un pensament ben fosc. I sent com avui mor una mica més, mentre el somriure s’enfonsa lentament en un rostre arrugat de pell basta i apagada, clavant-se en el fons d’una mirada de cristall translúcid, sense color.

Comentaris

  1. El dia a dia de cada dia.
    L'imatge al mirall.

    (O simplement que aquest festiu entre setmana no se'ns ha posat bé...) ;)

    Un petó, petit, de colors, dolç.
    :)

    ResponElimina
  2. El parèntesi encerta la raó, barbollaire (per cert, ens hem tornat a creuar pel camí)

    ResponElimina
  3. Si, nina, si...
    És que frueixo tant amb les teves imatges que just postejar, el primer que faig es venir a veure't..
    I quan torno, tu ja has passat per casa...
    (ei, un secret: la teva visita m'alegra el dia...)
    :)
    un petonet (sempre amb el teu permís, és clar!)

    ResponElimina
  4. Algun candidat avui també se sentirà així. L'altre és més optimista, eh? El dels llibres...

    ResponElimina
  5. mentre quedi el somriure, encara que sigui molt amagat, sempre hi ha esperança.

    ResponElimina
  6. Que trist, bitxo... hi ha imatges precioses, però, molt ben trobades: l'esguard líquid dels seus ulls. Trist, però bonic.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada