DESCOBRIMENTS

Era inquietant i excitant alhora, com ho eren totes les novetats a aquella edat. Es tractava del darrer descobriment que havíem fet i tota l’escola n’anava plena: tothom es delia per ficar el dit en aquell forat. La primera impressió que t’enduies era una mica llefiscosa però la sensació resultant era d’allò més agradable i plaentera. Després, un cop passada l’emoció i el nerviosisme inicials, et menjaves lentament aquell pa de pessic tendre i gustós, que et deixava un rastre inconfusible de sucre als llavis i al dit, i els llepaves amb fruïció.

Va haver-hi un temps en què oblidàvem la cartera, però no els donuts. Jo, encara hi ha dies que jugo a imaginar-me el gust que tenia el forat.

7 comentaris

  1. hmmmmm!!!
    Esponjós i dolç...
    com una confidència a cau d'orella.

    És una feblessa. Va ser un esmorzar complice, abans d'entrar a treballar, amb algú molt estimat, acompanyant un tallat.

    Desitjo et trobis millor.
    Petons, bitxo. :)

    ResponElimina
  2. Mentre dura l'efecte de l'ibuprofè, vaig fent. Gràcies pels ànims :)

    ResponElimina
  3. Sense voler convertir el bloc en "El medico en casa" ;)...
    El Frenadol també ajuda... Enganya el cos i et dona estonetes de descongestió.

    Fi de "Medico en Alaska".

    Cuida't, nina.
    Petons de taronja acabada d'espremer. :)

    ResponElimina
  4. uix.. estem malaltons? El que has de fer es ficar-te al llit i dormir ;)... cuida't bitxo!!!

    ResponElimina
  5. Mira que t'ho tenia dit, bitxo: compte amb els dies abans i posteriors a les eleccions, que són plens de traïdoria.
    Fes bondat, tapa't, cuida't, recorda gustos.

    Petons de coco amb xocolata, remei heterodox pero efectiu.

    ResponElimina
  6. Ooh! Crec que ara fabriquen el forat.

    Realment tot en aquesta vida arriba...

    ResponElimina
  7. Ja em trobo una mica millor, després d'un bon "chute" d'antibiòtic, és clar :)

    Gràcies a tots pels ànims!

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall