Vés al contingut principal

DESTERRADA


Només tinc permís per somiar en blanc i negre. Dret per fer una sola trucada. Demanar un únic desig al geni de la làmpada màgica.

Abans de passar una temporada desterrada a la cara oculta de la lluna, vivint a l’ombra dels teus ulls, et diré que no em calen colors per somiar amb tu. Que només recordo el teu número de telèfon. I que desitjo que, a la tornada, m’esperis a la porta amb un ram de paraules escrites per a mi i un “t’he trobat a faltar” penjat a la solapa.

Comentaris

  1. Bitxo... quina sort tindrà aquell a qui estimis... quina sort!

    ResponElimina
  2. I, els teus peus, suraran damunt una catifa de somriures, flonja com els rinxols dels nens, amb aromes de gerds i menta.

    I el teu retorn serà la festa de l'inici de la llum de la resta dels teus dies.

    Un petó, bitxo :)

    ResponElimina
  3. barbollaire, els teus comentaris són tota una explosió de sensacions... :)

    ResponElimina
  4. pq quan tornis i t'esperi, sabrà dues coses: una que l'estimes i dues que hi portes el somriure... et sembla poc? Jo ho vull

    ResponElimina
  5. Que provoquen els teus escrits... :)

    ResponElimina
  6. Jo ho havia escrit des d'una altra perspectiva però la teva també m'agrada :)

    ResponElimina
  7. Així m'agrada. Que les meves paraules facin sentir alguna cosa :)

    ResponElimina
  8. Va, va... què ja ho saps!!;)
    Mira quins incondicionals que tens!!

    Em fas una enveja com t'expreses!! De debó!

    Amb el teu permís, un petonet dolç de boan nit, nina. :)

    ResponElimina
  9. Perdó:
    O deia boas noites,
    o millor de bona nit.

    Dislexia nocturna... :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada