ROBAR TEMPS AL TEMPS


Vam intentar robar una mica de temps per poder estar més estona junts però no ens en vam sortir. Érem uns simples aficionats i l’únic que vam aconseguir és que tres quarts de quatre ens perseguissin pels carrers enrevessats del mecanisme d’un rellotge. Els quinze minuts restants ens van ajudar a escapar, amagant-nos dins d’una fàbrica de tic-tacs, però les busques ens van assenyalar a l’hora en punt. El temps no perdona, ja ho saps, així que ens va condemnar a treballs forçats.

Ara ens dediquem a recollir les hores mortes que cauen a l’esfera del rellotge, separats per un interval de mitja hora, i a les nits maquinem plans secrets per intentar matar el temps, ajaguts als nostres respectius llits, després de desitjar-nos bona nit: tu, des de la cel•la número dotze; jo, des de la número sis.

9 comentaris

  1. 12-6=6
    6+6=12.
    6+12=18.
    Serà a les 18,és a dir, a les 6 de la tarda.
    Si no fos per les matemàtiques, el temps no existiria. Oblidem les matemàtiques i els rellotges, que ens volen fer creure el que no és.

    ResponElimina
  2. Sí, pere, les matemàtiques i els rellotges no entenen de sentiments...

    ResponElimina
  3. Però sí el teu post, com sempre magnífic.

    ResponElimina
  4. Destruirem l'assasí de les nostres buidors, ignorant-lo amb les nostres presencies.

    Petó :)

    ResponElimina
  5. extremadament bonic! :)

    aix, el temps...... per què serà que llenega tant per les nostres mans? si almenys es deixés fer..

    ara m'han entrat ganes d'apoderar-me d'una hora que m'agrada molt... ja em diràs si la cel·la és buida, a l'horabruixa! ;-)

    ResponElimina
  6. ...després de llegir-te una ja no mira l'hora de la mateixa manera.

    Brutal, com sempre.

    ResponElimina
  7. Magnifica manera de retratar la claustrofòbia laberíntica de les hores no trobades, de la subjectivitat d'anar fora d'hora...
    ;-)

    ResponElimina
  8. O sigui que de cel·la a cel·la només hi ha mitja hora...

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall