*

*

dimecres

SOPES DE LLETRES


Capvespre. Olor de llar de foc encesa i de camamilla als carrers. Són les nou tocades, i s’escampen per l’aire, rotundes, amb el soroll de les campanes. Sento un dolor al pit: novembre enfonsa les mans en mi per plantar la seva llavor. Aviat brotaran els primers llucs de dies de calendari, negres i vermells sobre un fons blanc. I les seves arrels cercaran aliment en aquest fred que s’ha instal·lat al cor malgrat prendre, nit rere nit, les sopes de lletres que cuinen els meus dits mentre em pentinen les pestanyes i cusen amb fil de tela d’aranya, puntada a puntada, mots de purpurina als llavis i escates de plata a la pell.

2 missatges al contestador:

barbollaire ha dit...

Puc fer-te arribar un bàlsam fet de panses d'olor, aromatitzat amb caricies de primavera...
I, tancant els porticons per no sentir la falsedat dels llums de felicitat què, aviat s'encendran, seure vora el foc, i explicar-nos rondalles de colors mai vist.
De cançons mai cantades.
De mirades estimades...

Petó, bitxo. :)

Octubrina ha dit...

és taaaan bonic això que escrius! no deixis que aquesta calma de novembre es converteixi en tristesa. només has de fondre aquesta fredor de plata i calcinar-la a foc lent, amb els peus ben calents. i ja veuràs com et sortiran milers de carícies :)

Publica un comentari a l'entrada