*

*

diumenge

ànsia

Desfaig els nusos del vent
al sol de mitja tarda.
Oratge tebi, terra calent.
Ànsia de sucre a la llengua,
sal i pols a les pestanyes.
Ets la mel al final del pot;
el desig, cullera llarga.

5 missatges al contestador:

zel ha dit...

Que bonic, que dolç, evidentment, amor de sucre...

Sr. Tinc ha dit...

Ansia de sucre a la llengua, sóna massa bé per ser realitat :-)

anna g. ha dit...

Després del dol, ve el dolç :)

Anònim ha dit...

Em falta una mica de més de terra i pols per poder fer-lo meu, però l'he trobat deliciós. Per llepar-se els bigotis.

anna g. ha dit...

Gràcies, anònim! :)

Publica un comentari a l'entrada