Vés al contingut principal

ànsia

Desfaig els nusos del vent
al sol de mitja tarda.
Oratge tebi, terra calent.
Ànsia de sucre a la llengua,
sal i pols a les pestanyes.
Ets la mel al final del pot;
el desig, cullera llarga.

Comentaris

  1. Que bonic, que dolç, evidentment, amor de sucre...

    ResponElimina
  2. Ansia de sucre a la llengua, sóna massa bé per ser realitat :-)

    ResponElimina
  3. Després del dol, ve el dolç :)

    ResponElimina
  4. Em falta una mica de més de terra i pols per poder fer-lo meu, però l'he trobat deliciós. Per llepar-se els bigotis.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada