Milers de paràgrafs, mélange d'actors i protagonistes a recer d'atemptats terroristes amb comes explosives que separen els subjectes dels verbs. Dies de blog i roses. Prosa que creix en vertical -mot enfiladís, paraula-heura- per parets i murs digitals. Sistema de planetes imaginaris que es cargolen entre els meus dits sintàctics, que orbiten en espiral. Cau d'oracions galàctiques, pàtria d'astronautes que reciten en veu baixa. El meu univers privat.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada