Em convides a acostar-me al tacte. A avesar la pell, altra vegada, a la carícia que vaig desaprendre a cop de paraula, ferida i cisell. Sota les ungles, encallat, el batec de les empremtes, l'alè de la petjada. Les mans, els cossos tenen memòria de nosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una reedició? I fins quan?
ResponEliminaReeditar-se, reinventar-se. To the end of love :)
ResponEliminaSempre és bo fer-ho...
ResponEliminaReeditar-se ehhhh??? ;)) (de Mca)
Hehehehe, anònima ;)
ResponElimina