dilluns

sense enquadernar

Hauria d'haver preparat un vers-bes per a la tornada, i encomanar aquest mal de gola als dies laborables a través de les paraules. Ja som una setmana de festa més grans, i demà continuarem essent els mateixos poetes humils amb certes aspiracions literàries. I seguirem escrivint des del desconcert de les ànimes abandonades, des d'aquest color de cabells indefinit que es va tornant antic, cendra de tantes estones cremades. Demà celebrarem el silenci dels mestres amb versos sense alcohol, i escurarem el plat d'aquesta esperança gairebé esgotada. Sóc tot de pàgines sense relligar. Mots que desafien el blanc, sense l'abric de cobertes ni tapes.

4 missatges al contestador:

Sr. Tinc ha dit...

Mots que desafien el blanc, sense l'abric de cobertes ni tapes. GENIAL!

viatger immòbil ha dit...

i del silenci dels mestres, què me'n dius? cada frase que escrius desafia la d'abans.

Barrut ha dit...

ahhh què gran és ser humil!

Anònim ha dit...

quina passada!!! (de Mca)

Publica un comentari a l'entrada