Sé (què) és ésser sense res. També sé que ésser sense ser desemboca en un 'és' singular, de tercera persona en discòrdia que fas veure que no hi és. Ésser polissó, grumet que viatja i navega per estats intermedis. Ni perpendicular ni paral·lel. Obliqüitat. I jo què sé.
tot plegat és un joc de paraules:
ResponElimina'ésser' sense 'res' = sé
'ésser' sense 'ser' = és
i un bocí de la cançó d'Antònia Font "Me sobren paraules". una marxada d'olla, ja veus com estem. com un llum de "Lamparetes" :)
Doncs sort que has fet l'explicació, evidentment jo només havia captat la part relacionada amb Lamparetes!
ResponEliminade vegades sóc una mica massa críptica, XeXu. I'm sorry :)
ResponElimina