dimarts

ara i aquí

He deixat rastres de mi a l'escorça dels arbres que m'han acollit entre les seves branques, petjades dins del melic ombrívol que feia servir d'aixopluc, de laberint-amagatall. El passat dels indrets és ple de pistes d'un 'jo' fosc i adormit que es comença a desdibuixar en aquest present de llocs assolellats. No tinc ganes de trobar-me en els ahirs: sóc ara i aquí, i una mica demà passat.

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Ara anam!!! Genial (de Mca)

Sr. Tinc ha dit...

i demà passat ja no seràs més ahir?

anna g. ha dit...

gràcies, anònima! :)

Sr. Tinc, malgrat avançar a través dels dies, sempre som una mica ahir. La qüestió és no quedar-s'hi a viure :)

Publica un comentari a l'entrada