He deixat rastres de mi a l'escorça dels arbres que m'han acollit entre les seves branques, petjades dins del melic ombrívol que feia servir d'aixopluc, de laberint-amagatall. El passat dels indrets és ple de pistes d'un 'jo' fosc i adormit que es comença a desdibuixar en aquest present de llocs assolellats. No tinc ganes de trobar-me en els ahirs: sóc ara i aquí, i una mica demà passat.
Ara anam!!! Genial (de Mca)
ResponEliminai demà passat ja no seràs més ahir?
ResponEliminagràcies, anònima! :)
ResponEliminaSr. Tinc, malgrat avançar a través dels dies, sempre som una mica ahir. La qüestió és no quedar-s'hi a viure :)