Avançant per carreteres que no van enlloc sobre una bicicleta estàtica. Esquivant paraules abandonades als vorals, intentant no atropellar paisatges de guitarra elèctrica i núvols de sons esfilagarsats. Quilòmetres sense rodes, pedalades inútils, ritmes boreals. Malgrat la sensació d'escalfor dels territoris coneguts, calfreds. Som mars sense nedar.
Per anar en bicicleta estàtica jo solc llegir. És quan cuino o rento els plats que em poso el Lamparetes. I en qualsevol moment que em ve una cançó al cap i no hi ha manera de foragitar-la si no la poso, m'aixeco i la canto i la ballo.
ResponEliminaM'agrada!! (de Mca)
ResponEliminaXeXu, intento imaginar-te llegint sobre una bicicleta estàtica. Segurament la teva és més moderna: la meva no porta faristol! :)
ResponEliminame n'alegro, anònima! :)
vaig a fer la mona -de Pasqua, s'entén-!!! ;)
A mi m'agrada tota la imatge!
ResponEliminagràcies, Sr. Tinc. efectes secundaris de l'antòniafontaddició i "Lamparetes" :)
ResponEliminaídem, viatger :)
ResponEliminaLa meva tampoc! Deu ser per això que tinc mal d'esquena...
ResponElimina