divendres

la mímica del vent

Desitjar-te des del somriure. Et vocalitzaré en silenci, i em miraràs els llavis. No et negaré. Aprendré a escriure la cal·ligrafia de la mímica per llegir-nos les mans, el gest. Som fets de trencadís: si gosem tocar-nos, la por ens tremolarà a la pell? Entonaré, doncs, una carícia en l'aire amb la millor de les veus per esmicolar-nos en paraules. Et vull a frec de mot dut pel vent. Vine.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada