Sostinc, entre les mans,
aquesta línia llarga i estreta
que és la mirada.
Josep Lluís Roig, Càries
La mirada d'hivern se m'escola, líquida, entre dits i mans.
Ara sóc tot ulls primavera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
(sóc un palíndrom)
Em sona força això del desgel. Jo estic intentant esbrinar com congelar-me en primavera... ;)
ResponEliminapuja als FGC. sembla que, quan comença a fer calor, se'ls espatllen els termòstats dels trens! :)
ResponEliminaVigileu amb els ulls de primavera: les brosses que pul·lulen per l'aire d'aquesta època poden ser mortals!
ResponEliminai vigileu amb les al·lèrgies, millor que les intenteu convertir en alegries (em sobraria una part de la ela geminada, però mola, no?)
ResponEliminaHola, com diria en d'Efak:
ResponEliminaAra l'amor em diu que és primavera, just quan la neu em fa vinclar les branques, podrà aquest sol torna les penes aigua i què en farem llavors de tanta llàgrima...(de Mca)
Sr. Tinc, invocarem el poder guaridor de Sant Col·liri, doncs! :)
ResponEliminaMontse, mola. i mola molt! :)
Anònima, quants dies! ja et trobava a faltar! bonics els versos d'en d'Efak. gràcies :)