Ves al contingut principal

desgel

Sostinc, entre les mans,
aquesta línia llarga i estreta
que és la mirada.

Josep Lluís Roig, Càries


La mirada d'hivern se m'escola, líquida, entre dits i mans. 
Ara sóc tot ulls primavera. 

Comentaris

  1. Em sona força això del desgel. Jo estic intentant esbrinar com congelar-me en primavera... ;)

    ResponElimina
  2. puja als FGC. sembla que, quan comença a fer calor, se'ls espatllen els termòstats dels trens! :)

    ResponElimina
  3. Vigileu amb els ulls de primavera: les brosses que pul·lulen per l'aire d'aquesta època poden ser mortals!

    ResponElimina
  4. i vigileu amb les al·lèrgies, millor que les intenteu convertir en alegries (em sobraria una part de la ela geminada, però mola, no?)

    ResponElimina
  5. Hola, com diria en d'Efak:
    Ara l'amor em diu que és primavera, just quan la neu em fa vinclar les branques, podrà aquest sol torna les penes aigua i què en farem llavors de tanta llàgrima...(de Mca)

    ResponElimina
  6. Sr. Tinc, invocarem el poder guaridor de Sant Col·liri, doncs! :)

    Montse, mola. i mola molt! :)

    Anònima, quants dies! ja et trobava a faltar! bonics els versos d'en d'Efak. gràcies :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada