dissabte

desgel

Sostinc, entre les mans,
aquesta línia llarga i estreta
que és la mirada.

Josep Lluís Roig, Càries


La mirada d'hivern se m'escola, líquida, entre dits i mans. 
Ara sóc tot ulls primavera. 

6 missatges al contestador:

Joanaina ha dit...

Em sona força això del desgel. Jo estic intentant esbrinar com congelar-me en primavera... ;)

anna g. ha dit...

puja als FGC. sembla que, quan comença a fer calor, se'ls espatllen els termòstats dels trens! :)

Sr. Tinc ha dit...

Vigileu amb els ulls de primavera: les brosses que pul·lulen per l'aire d'aquesta època poden ser mortals!

Montse ha dit...

i vigileu amb les al·lèrgies, millor que les intenteu convertir en alegries (em sobraria una part de la ela geminada, però mola, no?)

Anònim ha dit...

Hola, com diria en d'Efak:
Ara l'amor em diu que és primavera, just quan la neu em fa vinclar les branques, podrà aquest sol torna les penes aigua i què en farem llavors de tanta llàgrima...(de Mca)

anna g. ha dit...

Sr. Tinc, invocarem el poder guaridor de Sant Col·liri, doncs! :)

Montse, mola. i mola molt! :)

Anònima, quants dies! ja et trobava a faltar! bonics els versos d'en d'Efak. gràcies :)

Publica un comentari a l'entrada