El riu baixa rotund, immens, amb remor profunda de rocam i set. Pluja enllà, dos homes devoren paraules i temps, amb calma, abans de seguir el seu camí. L'art d'alentir els sentits. A l'aire, voleia tímidament el rastre d'una llar de foc que encén el capvespre. Guspires de llum, gotes esparses, perdudes pels carrers d'aquesta nit incipient. Se'ns ha desfet la tarda en calamarsa, aigua i vent. Respira-la.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada