Fer dissabte de sentiments tot aprofitant la redundància. Col·loco els punts i final al seu lloc: el cor respira, ample, dins l'espai net que torna a ser el pit, i l'ànima va omplint de nou les estances que han quedat lliures al pensament. Reconquesta de mi, de territoris ocupats per adverbis d'enlloc. Aquest ressorgir-primavera que em desvetlla el cos em convida a situar-me altre cop dins dels mapes, a poc a poc. M'he trobat a faltar. Sí.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada