*

*

divendres

alt voltatge

Conduir perillosament fins al final d'aquest trajecte que som nosaltres. I l'amor, esperant als revolts. La vida atropellada que revifa, reviu, es mou quan les paraules es busquen i es toquen i esclaten, excitades. A la punta de la llengua, a les estones escrites pel desig, no hi ha lloc per a sintaxis ni morfologies. La saliva, la sal, catalitzadors. Espurnes, focs artificials, alta tensió. Totes les ortografies. Nosaltres.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada