Exèrcit de grisos al cel, i la indecisió d'(a)tacar els tons semblants de voreres i asfalts amb el rastre breu d'una pluja esmolada i fina. A casa, a sopluig, barricades de colors vius per contrarestar l'embat del gris, i cançons alegres per desdibuixar els contorns d'aquest diumenge que desperta ja cansat de novembres i fum i tanta mort d'arbres i fulles. Fer un unfollow a la tardor i que arribin ja els dies d'hivern, brillants, lluents i nets, com de vidre i gel, tan bonics que et fan creure durant vint-i-quatre hores que tot és possible.
Plou, poc, però plou...
ResponEliminaD'aquí allò de "rastre breu d'una pluja esmolada i fina" :)
ResponElimina