obsolescència programada

Metabolismes de pa sucat amb oli, i excuses d'herències genètiques. Estem mal fets, els humans, i l'evolució ens castiga amb noves malaties que arriben amb el progrés. Estrès, colesterols, càncers, asmes i al·lèrgies més esteses, violentes i enrevessades, i aquesta qualitat de vida que amb prou feines arriba a mínims acceptables. Tisora, IVA, angoixa, incertesa, poques hores de son, mala alimentació, horaris impossibles.

I així anem caient, com electrodomèstics de saldo o andròmines de basar xinès. O de "todo a cien" d'abans de l'entrada de l'euro. Obsolescència programada, i peces de plàstic. Del barat, no fotem.

2 comentaris

  1. Al contrari, estem molt ben fets, tant, que és molt fàcil que alguna cosa falli, però més difícil que ens afecti de veritat. Parlo a nivell bioquímic, és clar. A nivell més macroscòpic som una colla de tarats.

    Gairebé sempre et llegeixo, però necessito tenir el cap molt a lloc per entendre el que dius, i ni així sempre passa, i encara més per saber què dir jo. I el cap a lloc no el tinc sempre, què més voldria jo.

    ResponElimina
  2. En el camp bioquímic, no et discutiré res. Tu ets l'entès :)

    Hahahaha!!! T'agraeixo l'esforç, doncs, XeXu. Gràcies! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall