Metabolismes de pa sucat amb oli, i excuses d'herències genètiques. Estem mal fets, els humans, i l'evolució ens castiga amb noves malaties que arriben amb el progrés. Estrès, colesterols, càncers, asmes i al·lèrgies més esteses, violentes i enrevessades, i aquesta qualitat de vida que amb prou feines arriba a mínims acceptables. Tisora, IVA, angoixa, incertesa, poques hores de son, mala alimentació, horaris impossibles.
I així anem caient, com electrodomèstics de saldo o andròmines de basar xinès. O de "todo a cien" d'abans de l'entrada de l'euro. Obsolescència programada, i peces de plàstic. Del barat, no fotem.
Al contrari, estem molt ben fets, tant, que és molt fàcil que alguna cosa falli, però més difícil que ens afecti de veritat. Parlo a nivell bioquímic, és clar. A nivell més macroscòpic som una colla de tarats.
ResponEliminaGairebé sempre et llegeixo, però necessito tenir el cap molt a lloc per entendre el que dius, i ni així sempre passa, i encara més per saber què dir jo. I el cap a lloc no el tinc sempre, què més voldria jo.
En el camp bioquímic, no et discutiré res. Tu ets l'entès :)
ResponEliminaHahahaha!!! T'agraeixo l'esforç, doncs, XeXu. Gràcies! :)