El gris dels dies que es clava
a la nuca,
com mil agulles de cap.
Injeccions de ciment i asfalt.
La veu dels pensaments se solidifica i,
pels carrers nus del vespre,
ja només transita l'eco de la pedra.
Sorra a la boca. Se'm desfà el teu nom.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada