dilluns

futur gris cendra

Dir-te als dits i que se m'emboliqui la tarda. I et faig nus a cada pausa, un petit punt i seguit en aquest fil de llana que fuig de la troca embullada que és aquest pensar-te en vermell superlatiu, a cop d'adjectiu servit en copa de boca ampla. Perquè el tast del teu regust m'incendia les paraules amb verbs inflamables que esperonen aquesta set sense brides ni baranes. Llengua de foc i vidre, futur gris cendra.

No goso conjugar-te.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada