Vés al contingut principal

the dark side of the moon

Dies que et sents capaç de prendre un fil de sol, i tibar-hi per enlairar-te. Mantenir el vol tot surant sobre les onades d'un perfum de te verd, i gaudir de les vistes, i la perspectiva i el matís que et proporciona l'alçada.

Distanciar-se de les coses sovint ens mostra facetes que fins llavors no se'ns havien fet presents, amagades o camuflades rere una rutina de murs alts i amples o una selva de pronoms i verbs aspres al tacte.

No només la lluna té cares ocultes.

Comentaris

  1. Però costa tant prendre aquesta distància, fem voltes concèntriques sense moure'ns del lloc i el cercle es va tancant i ens asfixia.

    María José

    ResponElimina
  2. Vinc de llegir d'una revolada Els mots encreuats. M'ha sonat com si fos una de les millors ampolles de cava que hagi pres mai. I n'he begut unes quantes! Deu costar molt arribar a aquesta efervescent, clarivident, concisió.
    Gràcies!
    Joan

    ResponElimina
  3. María José, hi ha dies que costa però altres que no tant. Prova de batre les ales, que de vegades funciona :)

    Joan, m'has deixat sense paraules! Moltes gràcies pel teu comentari, i m'alegro que el llibre t'hagi agradat. Salut! :)

    ResponElimina
  4. Jo també m'he llegit Els mots encreuats... i bé, ja saps que m'he fet seguidora teva, si sabés escriure m'agradaria fer-ho com tu.
    El dia que vaig comprar-me el llibre, a la Galatea de Reus, el demano al taulell i em comenta un noi que rondava per allí : l'acabo de fullejar i pinta molt bé, i ens posem a partlar del llibre i de l'Assassins de margarides, llavors m'explica que potser vindràs al Metropol de Tarragona a fer un recital de poesia, es veu que ell era un dels organitzadors, crec que va dir Espai Hipermetropoesia, i em va fer molta alegria.

    María José

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, María José. Sí, sé que fa temps que em segueixes la pista i m'agrada molt rebre els teus comentaris! Uf, avui m'esteu fent enrojolar! :)

    Gràcies per contribuir a la meva causa literària, i quina casualitat que et trobessis a l'Òscar de l'Hipermetropoesia! Sí, si tot va bé aniré a Tarragona a recitar els meus poemes. Ja us avisaré amb temps :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada