17.11.12

telegrama urgent

I esdevens pausa breu, com una esgarrapada fina en el teixit del temps, quan marxes envoltat d'aquesta absència de cinc minuts de distància. Fins a l'instant de retrobar-te, hores de finestra i geranis; paràgrafs de llum, sargits de pluja i fil rogenc d'uns llavis que t'escriuen telegrames urgents. 

Que impacients són els besos.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall