diumenge

país imaginari

L'estreta línia que separa l'interès de la necessitat. L'egoisme de l'altruisme. Etcètera, etcètera, bla, bla, bla. Entre tants límits i fronteres, buscar al propi mapa mental un territori franc, neutre, on deixar de sentir-se estúpid durant un instant, i no trobar-lo. Potser ha arribat l'hora de redefinir pàtries i nacions, i prioritats. Per sentir que pertanys a algun lloc -encara que sigui imaginari-, de tant en tant.

1 missatges al contestador:

Carles Querol ha dit...

Un territori franc, per mi, podria ser la memòria del xiquet que corria per l'era amunt i avall. Recorde la imatge de córrer cap a casa amb totes les forces, quan la finalitat no era guanyar res, ni demostrar res, ni anar davant de ningú, sinó sentir l'aire que em donava a la cara, l'aire que jo pensava que era la llibertat. El mateix que esborrava totes les fronteres que jo coneixia.
Una abraçada,
Carles

Publica un comentari a l'entrada