Imagino un cel de mares cansades de nens rebels, amb tot d'àngels quiromassatgistes. Voler ser trenta segons feliç i fugaç durant aquella estona de trapezi suïcida sense xarxa de seguretat en què ets protagonista de totes les aventures possibles. Aquell ara i aquí de tancar els ulls al vespre i oblidar que has viscut un dia més d'aquells de llençar al contenidor verd per reciclar tota la fragilitat que pot arribar a contenir un vidre. Tinc un grapat d'hores per guardar al calaix, entre blondes i cotilles. Endevina de quin color són els seus minuts. Nyam.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada