Amb el dia ja desfet, esfilagarsat sobre la taula desparada i la tardor a les pestanyes -cauen sense remei, dol a les parpelles i a la mirada-, rebre la visita d'aquest silenci de badalls llargs al qual no acabo mai d'acostumar-me. I el fred que intenta niar a dins. A les mans i als dits, petites sibèries, iglús i paraules de cal·ligrafia insegura, amb traç de calfred.
Em tremolen, subtilment, els paràgrafs.
La solució: estufes. Tant pel cos com per l'ànima.
ResponEliminaQuan em tremolen els paràgrafs els falco amb dos DIEC'S: oli en un llum, tu!
ResponEliminaBossa d'aigua calenta. Infal·lible! :)
ResponElimina