És temptador construir-se una vida ideal a la xarxa: façanes fetes de codi binari, photoshop emocional, felicitat de zeros i uns on refugiar-se una estona quan el temps és rúfol outside.
Perquè hi ha qui s'acomoda a la mentida i la tuiteja i l'exhibeix al Facebook i la manipula per fer-la relat, o conte, o post o fotografia. I que sí, que cal trobar la mesura de les coses, saber que arriba un punt que has de sortir al carrer i deixar que la pluja et mulli, que no passa res, que al final la realitat empeny i que, tard o d'hora, els ansiolítics s'acaben, nena, i se't desmunta el paradís.
A l'espai virtual pots ser molt "cool" però a casa potser et cau la pintura de les parets a trossos, oi?
ResponEliminaL.
O els amants fugen esperitats en caure's la bena dels ulls.
ResponEliminaQui cantava allò de "Mujer fatal, siempre con problemas"?
Mostram fragments. Enfocam parts.
ResponEliminaDeixam a les fosques tota la resta.
Jaqme, justa la fusta :)
ResponElimina