EFERVESCENT


Mentre miro com es desfà el comprimit de Supradyn al got d’aigua, penso en l’efervescència d’alguns moments. Com la vida et fa pessigolles a l’estómac quan entra en contacte amb certs elements. Només cal un silenci, una mirada, el tacte d’una mà o la carícia d’una sola paraula o, simplement, un petit detall per provocar una reacció en cadena dels sentiments i notar com s’omple de bombolles el teu univers. Instants després, però, s’apaivaga el soroll de les emocions per donar pas a una calma incòmoda, estranya.

Torno a mirar el got de vidre, ara tèrbol. No hi ha rastre del comprimit. El resultat de tot plegat és una aigua de borratges, una mena de caldo de cultiu dels records que bec d’un sol glop per intentar no sentir aquell regust amarg, de vegades agredolç, de l’enyorança.

4 comentaris

  1. M'encanta el text... sempre tinc la impressió que tries cada una de les paraules amb molta cura. No n'hi ha cap de sobrera.

    ResponElimina
  2. Nina, no tinc paraules...
    És bell, com totes les teves imatges. Bell i punyent.

    Gràcies per compartir-ho, de debó.

    Petó. :)

    ResponElimina
  3. potser al prendre-te'l...
    superat el regust amarg...

    comences a sentir una subtil sensació de benestar.
    (ja ho tenen això els comprimits efervescents..)

    ptons.

    ResponElimina
  4. Amb això de l'aigua de borratges n'hi ha per alquilar sillas, eh? ;)

    Joan Colom

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall