*

*

dimecres

charles de gaulle

Perduda en algun indret de la memòria recent, en un viatge inventat entre Milà i París, em desfilo el fred de les mans. Temps de sucre glacé, agulles de fer mitja, teixir caramels de llimona i llana. Que vull un garbuix de llengües i fils i salives i paraules. I els matisos del vi a les converses escrites amb els ulls plens de mirades d'estiu que s'allarguen fins a l'hivern d'uns dits de capcirons nevats i ungles pintades. Imagino trajectes de tren entre nosaltres: els avions arriben a destí massa ràpid, amb massa monosíl·labs. I jo et vull paràgraf.

3 missatges al contestador:

Pell_de_lluna ha dit...

Com sempre, genial.

Barcelona m'enamora ha dit...

Genial! És bonic el desig de voler algú paràgraf...I segur que si llegeix aquestes línies que has escrit, estarà encantat de convertir-se en paràgraf llarguíiiisim únicament per tu.

anna g. ha dit...

:)

Publica un comentari a l'entrada