dijous

contrapès

M'estenc sota un sol que no
em demana permís per abordar-me.
El cos, encès, espurnejant
tots els mots amables que et dec.
Silencis, paraules. Contrapès.
Manats de llum a la falda.

Perquè som miracles a contrallum
a punt de caure d'un fil tes.
Amb les agulles d'estendre
ballant a les butxaques.
Share:

2 comentaris: