Dia u de cinc, de matí lent cargol que escala voreres gegantines. De cel i aire com de vidre net travessat per corrues d'helicòpters-libèl·lula. Núvols esfilagarsats, verds d'un terra intens, el sol que esclata sense permís i incendia arbres, turons i carenes. Blaus transparents i ocells com taques de mosca. Dilluns Cristasol, Symphonicities creixent a dins, i tota aquesta resignació que vol dir espera i no rendició. Trobar-te en l'escalfor d'un cafè amb llet, recórrer un pensament en vint calfreds. Conclusió: no tinc remei.
What can I do. All I want is to be next to you.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada