Paraules petites per a grans significats. Mots-maó que van bastint textos com murs per protegir els pensaments. Les pauses per obrir forats a les parets, com finestres, i tots els silencis de vidre. Que tinc el cap a una altra banda, que em costa escriure aquest viure paral·lel, continuar construint aquesta casa de línies i dies i fonaments que ens recordin a nosaltres, temps enllà, quan una vegada vàrem ser. Tsunamis de veus llegint paràgrafs, remolins de vent i barnilles de paraigua, totes les fotografies i tants llibres com dedicatòries a l'ànima, sense bolígraf.
...i tan a prop de qui et llegeix.
ResponEliminaBenvingut, plovia. Tens un nom de pluja en pretèrit, molt adient en un dia de sol com aquest :)
ResponElimina