Llegir imatges, i assaborir la dolçor que impregna la llengua en llepar paraules atrapades en combinacions extraordinàries. Que tastar la genialitat et fa voler abolir tots els tòpics, i sentir-te capaç d'inventar noves formes de llenguatge. És per això que escriuré per darrer cop la intensitat d'un vulgar "t'estimo" sobre el gris de les llambordes que entapissen els carrers que duen, sense pèrdua, cap a nosaltres. Que la pluja s'endugui la tinta. Que romangui el sentiment, impermeable.
Home, posar a la mateixa frase 'vulgar' i 't'estimo' hauria d'estar castigat pel codi penal...
ResponEliminaGràcies per l'explicació del post anterior... però em sembla que segueixo a un percentatge massa baix, si no comento és que el meu cap no procesa el que dius.
Si és així, idò, no ens calen paraigües. Que plogui!
ResponEliminaAnna, una passada! Mil gràcies un cop més. Obro el teu blog cercant llegir quelcom interessant i no em decebs mai, com t'ho fas?
ResponEliminaSense paraules, de veritat!! Ahhhh i QUE PLOGUI! (de Mca)
XeXu, hi ha vegades que un 't'estimo' sembla vulgar. Per insuficient :)
ResponEliminaBaraula, així m'agrada. Sense por a l'humitat :)
Anònima, mil gràcies!!! :)