Pertanyo a la generació que va créixer amb Barrio Sésamo, i ho dic amb orgull. Vam aprendre a comptar, a ser honestos amb els amics, a diferenciar els adverbis de lloc tot rient davant una pantalla de televisió que, segons les possibilitats de la família, era en color o en blanc i negre. Ja fa dies que vàrem estrenar aquesta vida d'adult però, de tant en tant, tornem a pensar en Epi i Blas, en aquell Coco tan despistat, en el monstre de les galetes o en la porqueta Peggy quan ens creuem amb segons quin peculiar exemplar del sexe femení. Tots tenim, però, el nostre muppet preferit. El meu és el Conde Draco. I a tu, quin d'ells et va robar el cor quan encara feia batecs petits?
Jo era molt del Coco. I més d'Epi que de Blas :)
ResponEliminaManá maná
Per edat, encara feien Barrio Sésamo quan jo era petit, però no ho mirava, no recordo haver passat estones mirant això, a casa érem de TV3. Jo ja tenia 5 anys quan es va inaugurar la cadena, però d'abans en tinc pocs records. Em diuen que em posaven davant de la tele i em quedava embadalit mirant Mazinger Z, però no és un record meu, sinó dels meus pares.
ResponEliminaEl monstre de les Galetes, de tota la vida.
ResponEliminaSuperCoco forever!!! Tots tenen un lloc en el meu corasson, pero el Coco, per a mi, es i sera el millor. Comenyannt amb amics quin superheroi lluirien en una samarreta, va guanyar en Superman i la Wonderwoman... I en tercer lloc en SuperCoco!!!
ResponEliminaEspinete forever!
ResponEliminaGràcies per la participació popular :)
ResponEliminaóScar, que vivia dins el femer! Per cert, que ja no és el monstre de les galetes, sino el de les carlotes (en un intent d'oferir models positius)
ResponElimina