Un dia més, la humitat s'escola per tot arreu, i penetra i amara el teixit del qual estem fets. Sense etiqueta concreta que n'indiqui la composició, som percentatges variables de fibra sintètica, llana i cotó. Orgànics però lleugerament metàl·lics, amb un toc de pedra. Humus, llavor. Planter de sentiments heura, de pensaments falguera. Cossos, hàbitats, microclimes. Engrunes de vida que creixen sota capes i capes de pell. Tal vegada vànoves càlides com abraçades. O llençols freds.
Ves amb compte, que segons la teva composició d'avui, si surts al carrer encara t'encongiràs.
ResponEliminaJo ara sóc més llençol fred que vànova o manta..., això sí: amb suavitzant!
ResponEliminaEl meu metre setanta-dos encara resta intacte, XeXu. Uf... :)
ResponEliminaNo m'ho crec, Sr. Tinc: els llençols freds no arrenquen somriures, malgrat el suavitzant :)